Bàsicament: precipitació, humitat del sòl i evapo-transpiració. També es tenen en compte, per la seva importància, la temperatura, el vent i la radiació neta.
Les dades es solen expressar en anys hidrològics o hidrometeorològic: un any hidrometeorològic comprèn el temps entre el mes de setembre d’un any al mes d’agost de l’any següent. El conjunt de dades corresponents a un període de temps conforma una sèrie de dades, per exemple la precipitació dels últims 30 anys. Quant més llarga és la sèrie més fiables són els resultats. Per això és important reconstruir el clima del passat per tal d’obtenir sèries més llargues. La ciutat de Barcelona té una de les sèries de registres meteorològics més antigues d’Espanya, que va ser iniciada pel Dr. Salvà l’any 1780 (Figura 1). La sèrie de precipitació mensual que es conserva fins avui dia comença l’any 1786.
Figura 1. Primeres observacions meteorològiques realitzades pel Dr. Salvà a Barcelona.
L’anomalia de la precipitació és una mesura habitualment utilitzada per analitzar les tendències i severitat dels episodis de sequera. Com es pot veure a la Figura 2, calcula la diferència entre el valor de precipitació mesurat en un període (per exemple, entre setembre i agost de l’any 2000) menys la mitjana de la precipitació caiguda en el període que s’analitza (per exemple, entre els anys 1784 i 2005). Es pot expressar en percentatge: (valor del període/mitjana del període) x 100.
Figura 2. Evolució de l’anomalia de la precipitació a Barcelona entre els anys hidrològics 1786/87 i 2004/05. Els valors negatius indiquen anys amb precipitacions per sota de la mitjana i els positius, anys per sobre. (Font: Barrera i Llasat, 2005)
Altres variables i indicadors
El coneixement de les sequeres que s’han produït en el passat resulta molt útil per conèixer el fenomen i tenir una perspectiva més àmplia de la magnitud de les sequeres. No obstant, no va ser fins l’any 1780 que es van començar a registrar dades meteorològiques d’una forma sistemàtica a Catalunya. Per tal de conèixer com era el clima del passat es fan servir una sèrie de fonts d’informació que de manera indirecta poden aportar informació, es coneixen com a índexos proxy o proxy-data, es poden agrupar en dos grans blocs:
-Fonts documentals: conjunt de documents manuscrits guardats en arxiu i altres (llibres de resolucions municipals, actes notarials, cròniques, memòries, pregàries i cerimònies religioses, premsa…). En el cas de la sequera són particularment important les rogatives pro pluvia.
-Observacions indirectes: mostres de gel, pol·len o els anells de creixement dels arbres, etc. Aquestes permeten, mitjançant tractament estadístic, estimar algunes variables com precipitació o temperatura.
Depenent del tipus de dades permeten obtenir informació del clima d’un passat recent o bé de fa milions d’anys.
A partir de l’any 1780 hi ha registres de dades meteorològiques mensuals, concretament de pluja. Aquests registres eren realitzats per diferents iniciatives científiques formades per astrònoms, metges, militars,… abans de l’existència dels serveis meteorològics oficials. Aquests registres corresponen al període conegut com a Early Instrumental Period (EIP, Període Instrumental Primerenc), entre 1780 i 1880.
