Sequeres: Casos

Es defineix com la baixa precipitació durant un període de temps prou llarg. Les baixes precipitacions solen anar associades a alts valors d’evapotranspiració. S’han establert uns llindars de manca de precipitació i de durada a partir dels quals es pot produir la sequera meteorològica. Aquests valors estan íntimament lligats a la localització on es produeixen, no són els mateixos per la Índia que per Gran Bretanya. A nivell general l’Organització Meteorològica Mundial considera que unes precipitacions inferiors al 60% de les normals durant més de dos anys consecutius poden comportar una situació de sequera.

Quan es produeix, el cicle hidrològic es veu afectat globalment, per exemple no es recarreguen els aqüífers i disminueix la humitat del sòl.

La sequera hidrològica es produeix quan hi ha un descens de les reserves hídriques (aigua emmagatzemada als embassaments), els cabals dels cursos fluvials són inferiors als valors mitjans i baixa el nivell de les aigües subterrànies.

L’impacte d’aquesta sequera depèn de les característiques de resposta de la conca, és a dir de la capacitat d’emmagatzemament i de regulació natural. Però també dels usos i la gestió (Foto 1).

Foto 1. Imatge de l’embassament de Mediano pertanyent a la conca de l’Ebre (província d’Osca) a finals del mes de juny de 2005 on es pot observar el baix nivell de les seves aigües (Font: M. Llasat-Botija)

La sequera agrària és la falta d’aigua aprofitable per les plantes cultivades. La sequera agrària es defineix calculant la disponibilitat de l’aigua del sòl (humitat del sòl) per les plantes i els animals. Normalment es mesura observant els efectes de la manca d’aigua en termes de pèrdues econòmiques pels agricultors. També coneguda com edafològica (Foto 2).

Foto 2. L’estrès hídric pot provocar la mort de les plantes, fins i tot, si les condicions són molt dures, d’arbres. (Font: Banco de imágenes del Ministerio de Educación)

La sequera sòcio-econòmica seria aquella que no permet la satisfacció d’una demanda destinada a la producció econòmica o social. Té en compte l’impacte que té en diversos sectors com l’agricultura o el sector energètic. En l’agricultura implica una disminució de producció agrícola i, en moltes ocasions, de la seva qualitat i a més comporta més despeses en reg. A llarg terme pot implicar canvis en el tipus de cultius, font de recursos econòmics principal, etc. En el sector energètic, comporta la disminució en la generació d’energia hidroelèctrica i les despeses afegides per generar aquesta energia a partir d’altres fonts. Recentment s’ha vist la importància de valorar els impactes de la sequera en el turisme i en el context urbà. En les nuclis urbans esdevé cabdal per l’impacte que les restriccions en aigua de boca comporten als ciutadans, així com d’aigua de reg, en el turisme és indiscutible, donat el seu recurs econòmic creixent. Això fa necessari que aquest tipus de sequera s’hagi d’abordar des de múltiples perspectives.

Els diferents tipus de sequera responen a una seqüència temporal: si bé la sequera en el seu inici és només meteorològica amb el temps es produeix sequera agrícola, i un temps desprès, si la situació perdura, sequera hidrològica. La sequera socio-econòmica podria ser transversal ja que en quant hi ha danys o impactes ja es pot parlar d’aquesta. Un aspecte també a considerar és l’impacte ecològic d’aquest fenomen ja que afecta a diverses escales i que no es pot de desvincular de la gestió del risc.