Causes de les inundacions

Precipitacions abundants en el mateix lloc on ocorre la inundació. La pluja caiguda és major que la capacitat del terreny d’infiltrar-la i canalitzar-la. Un exemple són les inundacions d’àmbit urbà, com les que hi havia usualment a la plaça Cerdà de Barcelona, abans de fer els dipósits d’aigües pluvials,  o la d’Atenes a l’octubre de 1994 (en el cas d’Atenes van caure 68 mm en una hora i es van produir danys valorats en 14 milions d’euros).

Les aigües superen la llera dels rius, els llacs o maresmes degut a una crescuda (ja sigui per precipitacions, desgel o obstrucció dels cursos). Per xemple, les inundacions del novembre de 1994 per desbordament del riu Tanaro i del riu Po van afectar més de 750 municipis  de la Liguria i el Piemonte (Itàlia).

Aquest va ser el cas de la ruptura de la presa de Tous a València, l’octubre de 1982 a causa dels murs deficients davant d’unes pluges molt abundants. Va provocar 30 morts i alguns pobles van quedar sota més de 8 metres d’aigua.

Inundacions molt ràpides (flash-floods) per plujes molt intenses i localitzades

Inundacions molt ràpides produïdes per pluges d’intensitat molt forta (en alguns moments pot arribar a ser superior a 180 mm/h) però molt curtes (menys d’una hora). Es tracta d’episodis molt convectius. La quantitat de pluja totalitzada no sol superar els 100 mm. Usualment produeixen inundacions locals a les ciutats i pobles (inundacions de places, garatges, soterranis, etc., a causa de problemes de drenatge) o en petites conques amb molt de pendent, produint-se les anomenades “flash-floods” o inundacions sobtades. Aquestes últimes són perilloses per als practicants d’esports de risc (barranquisme, rafting,…) així com als pobles costers i zones turístiques pròximes a les muntanyes del litoral. Els principals danys són deguts a cotxes arrossegats, talls d’electricitat i, en algunes ocasions, alguna víctima mortal, sovint per imprudència. En general estan associades a tempestes localitzades, de tipus unicelular o multicelular. La predicció meteorològica a curt termini de la quantitat, intensitat i lloc afectat per les pluges és molt difícil. El radar meteorològic i els models de mesoescala son bones eines per a la seva previsió a molt

curt termini. Malgrat aquesta possibilitat la millor previsió davant aquests episodis és l’educació de la població. Aquest tipus d’inundacions tenen lloc principalment a l’estiu i principis de la tardor. En general es tracta de inundacions ordinàries

Un típic exemple són les inundacions que es produeixen al Maresme usualment en la segona meitat de l’estiu. El video mostra una col·lecció de rierades al Maresme.

Imatge 1: Avinguda ordinària a la riera de Arenys.(Font: M.C. Llasat)

Inundacions per pluges molt intenses i continuades

Les inundacions produïdes per pluja d’intensitat forta o moderada  (es pot mantenir per sobre dels 60 mm/h durant bastant temps) i durada entre 1 i 4 dies. Aquestes inundacions tenen lloc principalment a la tardor, tot i que a alguns casos històrics s’han produït durant la primavera o l’estiu. Quan aquestes pluges afecten a rius amb molt de pendent o amb molt de transport sòlid, o bé a zones molt vulnerables, les inundacions poden ser catastròfiques. És possible distingir entre dues categories:

Tipus 2a. Inundacions molt ràpides (flash-floods) per plujes intenes i quantioses

Estan produïdes per pluges de forta intensitat durant dues o tres hores, i una durada total de l’episodi inferior a 24 hores. La quantitat de pluja acumulada en poques hores supera els 200 mm. Tot i que la zona més afectada pugui no ser molt gran (conques compreses entre menys de 100 km² i 2000 km²), les pluges o el mal temps afecten àrees superiors al 2000 km². En aquest cas el temps de resposta és molt curt i poden produir-se moltes morts. En general estan associades a tempestes multicelulars o complexes convectius mesoscalars, que queden estacionaris sobre un lloc. Malgrat que la predicció meteorològica a curt termini permet alertar del risc de pluges fortes, la incertesa sobre la quantitat, intensitat, durada i la zona més afectada per les pluges és encara gran. A més de millorar les prediccions i models de transformació pluja-cabal, la millor previsió és la gestió correcta del territori. La cartografia de la perillositat utilitzant informació històrica és també molt important. Aquesta informació pot ser instrumental (pluja, cabal, altura de l’aigua, etc.) o obtinguda dels arxius i de la descripció dels esdeveniments.

Exemples d’aquestes inundacions van ser les inundacions de Biescas de 1996, amb 87 morts; les del Vallès de 1962, amb 815 morts; o les de Juny de 2000, amb 5 morts però quantiosos danys materials.

Imatge 2: Efectes de les inundacions catastròfiques de Montserrat el 9 de juny de 2000. Es pot veure com l’avinguda d’un torrent es va endur part de la casa. Els veïns van poder salvar-se perquè en sentir la soroll van pujar als pisos superiors des d’on van passar a nivells més alts. (Font: M.C. Llasat)

Tipus 2b. Inundacions per pluges quantioses i moderadament intenses

Les inundacions catastròfiques produïdes per pluges d’intensitat forta i moderada, usualment durant dos o tres dies, i que afecten a conques mitjanes. La zona afectada pot ser molt gran (més de 2000 Km2), i les pluges o el mal temps afecten una gran part del país, o fins i tot, del NE del Mediterrani (Espanya i França, França i Itàlia, o, fins i tot,  Espanya, França i Itàlia). En aquests casos és també possible que la part alta de les conques o algunes conques petites experimentin inundacions del tipus 2.a. El temps de resposta pot ser molt curt per a la part alta dels rius, però el valor màxim de la crescuda del riu pot arribar un dia després que s’hagin produït les màximes intensitats pluviomètriques. La gestió d’aquests episodis per part de protecció civil i dels bombers no és fàcil, a causa de la gran extensió de l’episodi, però, habitualment, hi ha el temps suficient per a activar els plans d’emergència. En aquest cas el nombre de víctimes és generalment inferior al cas 2.a. i una gran part de les morts es produeix per imprudència. Al contrari, els danys materials són molt grans. En general estan associades a tempestes multicelulars o complexos convectius mesoscalars, que es desplacen lentament pel territori. Com en el cas 2.a., la predicció meteorològica a curt termini pot alertar del risc de pluges fortes sobre àrees extenses, però la incertesa sobre la quantitat, la intensitat, la durada i la futura evolució meteorològica és encara gran. A més de millorar les previsions hidrometeorològiques, la millor previsió és també la gestió correcta del territori, l’educació de la població i l’eficàcia de la cadena d’alerta. Finalment, en aquests casos és possible a vegades laminar la crescuda a través dels embassaments.

Un bon exemple d’aquest cas és el de les inundacions catastròfiques que van afectar els Pirineus en novembre de 1982, causant greus destrosses i víctimes mortals a Andorra, França i Catalunya (Imatge 3).

Inundacions per pluges continuades

Les inundacions extraordinàries produïdes per pluges que en terme mig són d’intensitat dèbil, però que poden enregistrar valors alts puntualment, i que tenen una duració aproximadament d’una setmana o més. Són els casos típics de les inundacions a conques grans, com podria ser el Tajo o els rius de Centre Europa. Meteorològicament van associades a pluges estratiformes amb pics convectius. Es disposa d’un temps de resposta suficient per a laminar la crescuda utilitzant els embassaments, i per a desplegar els sistemes de socors necessaris. En conques molt grans les prediccions d’avinguda es fan a partir de les avingudes aigües amunt (ex. Danubi). En general no hi ha morts i els danys materials són inferiors als del cas 2. Aquestes inundacions no són freqüents sent l’estació més típica a l’hivern, en el cas de Catalunya, l’estiu en el cas de Centre Europa. Si es produeixen a la primavera solen anar lligades a fusió de neu, i aquest seria el cas d’algunes inundacions històriques enregistrades a l’Ebre al seu pas per Tortosa.

A Catalunya no es donen sovint però un cas típic seria el de les avingudes del gener de 1996, que es van poder laminar gràcies als embassaments (Imatge 4). També són un exemple les inundacions que van afectar el centre d’Europa l’estiu de 2002.

Imatge 4. El riu Segre al seu pas per  Balaguer el  gener de 1996. (Font: La Vanguardia)

Inundacions produïdes per fusió de neu

Poden estar vinculades amb pluja, com serien les inundacions de tipus 3, o bé produïdes exclusivament per la fusió de neu acumulada durant l’hivern. A casa nostre no són habituals, però per exemple les inundacions de la Vall d’Aran de la primavera del 2013 van ser ser causades per una combinació d’una gran quantitat de precipitació en forma de pluja amb unes acumulacions molt importants de neu, que es va fondre.