Mesura i avaluació
És com una línia irregular però contínua que es desplaça cap al davant i va cremant a mesura que troba combustible.
Davant del front d’avanç hi ha un altre front que és el front de dessecament, aquest és invisible, les seves altes temperatures assequen els vegetals i els maten preparant-los per a la crema. Les dimensions d’aquest front així com de la zona que ha estat cremada permeten avaluar la magnitud de l’incendi.
La intensitat d’un incendi es refereix a la temperatura que s’assoleix durant l’incendi i la velocitat amb què es propaga. La capacitat destructiva de l’incendi augmenta amb la temperatura i disminueix amb la velocitat de propagació.
Models de predicció del risc d’incendis
Segons el comportament dels incendis a cada lloc, cada país desenvolupa uns models específics, adaptats a les característiques concretes de la zona a la que fa referència.
És un índex que va ser proposat a l’inici dels anys setanta i que està constituït a la seva vegada per un índex meteorològic del bosc i un índex de comportament del foc. El primer està calculat sobre un bosc de pins estàndard tenint en compte les condicions meteorològiques favorables a l’incendi; el segon dóna indicacions sobre la intensitat i la velocitat de propagació per altres tipus de coberta arbòria diferents de la pineda estàndard. Contempla 5 nivells de risc.
Es basa en el càlcul d’uns índexs parcials que fan referència a:
- Causes d’origen humà, com negligències i focs provocats,
- Focs produïts per causes naturals, bàsicament la probabilitat de tempestes,
- Comportament del foc en velocitat i potència, tenint en compte combustible, vent, pendent i poder calorífic. En l’actualitat té presents vint models de combustible.
A França es fan servir diferents mètodes, que tenen en compte l’històric dels incendis, la descripció de la massa combustible disponible, la humitat o la combustibilitat de diverses espècies vegetals al llarg de l’any tenint en compte el seu contingut hídric, entre d’altres factors.