Els factors que poden desencadenar un incendi forestal són diversos, i es poden classificar segons si estan relacionats amb la meteorologia o no. Tot seguit s’exposen ambdues classes.
Factors no meteorològics
Aquests factors es refereixen a la inflamabilitat i el poder calorífic de les espècies. De fet la majoria dels incendis comencen en el material fi mort, com els branquillons i la virosta acumulada a terra, afavorits per la seva fragmentació i escàs contingut d’aigua.
La superfície exposada és molt important ja que com més gran la superfície, més gran la velocitat de reacció.
La presència d’aigua hi juga un paper fonamental, dificultant la crema del combustible. Així mateix, un combustible humit o consistent d’espècies amb més contingut d’aigua, tindran una temperatura d’ignició més elevada.
L’orografia del terreny és un element a tenir en compte, ja que un terreny accidentat el foc pot respondre de manera molt diferent que sobre un terreny pla.
Malgrat la complexitat del factor orogràfic te l’avantatge de que no presenta variacions en el temps, com passa amb els factor meteorològics, per la qual cosa és possible que els models el tinguin en compte amb més facilitat. Avui en dia la orografia ve donada automàticament en els models digitals del terreny (MDT),
L’activitat humana és un dels factor més importants en l’avaluació del risc, donada la gran freqüència de focs en les àrees en què es combinen condicions bioclimàtiques favorables amb alts índexs de freqüentació.
Un segon aspecte es la proximitat a fonts potencials de perill, com poblacions, abocadors, línies elèctriques i carreteres, el que constitueix també un factor a considerar en el perill d’inici dels incendis
Factors meteorològics
Aquestes inclouen tant els aspectes climàtics de la regió com les característiques de la seva vegetació. Les dades climàtiques històriques juntament amb altra informació no climàtica, permeten obtenir el que seria el factor de risc previ.
La superfície exposada és molt important ja que com més gran la superfície, més gran la velocitat de reacció.
La presència d’aigua hi juga un paper fonamental, dificultant la crema del combustible. Així mateix, un combustible humit o consistent d’espècies amb més contingut d’aigua, tindran una temperatura d’ignició més elevada.
En aquest cas l’atmosfera intervé com a factor de risc determinant de l’estat de la cobertura vegetal,directament implicat en la producció de biomassa, ja que segons el temps meteorològic hagi estat més o menys favorable hi haurà més o menys producció de vegetació i, per tant, més o menys combustible. De la mateixa forma intervendrà en el fet de que hi hagi més o menys vegetació morta i, per tant, de més fàcil combustió. Òbviament una llarga sequera afavorirà els incendis. Per contra, a major pluviometria i humitat més túrgids hi seràn els vegetals i per tant es necessitarà més energia per evaporar l’aigua continguda en ells i dessecar-los per procedir posteriorment a la combustió del mateixos.
En aquest cas es parla dels valors de la humitat de l’aire i del terra (que depèn de les condicions meteorològiques prèvies, entre d’altres), la temperatura, el vent i la radiació solar en el moment d’inici de l’incendi.
Un altre aspecte és el degut a la radiació solar o insolació. Quant més gran sigui aquesta més gran serà la probabilitat d’incendi. Això fa que hi hagi una forta dependència horària en la producció i comportament d’un incendi.
En el cas de la temperatura i la humitat és obvi que valors alts de la primera i baixos de la segona són els més favorables per a la producció i desenvolupament de l’incendi. Tanmateix no passa el mateix amb el vent. Així, mentre que un vent fort pot dificultar l’inici de l’incendi, per contra afavorirà el seu desenvolupament una vegada aquest hagi esclatat.
En aquest cas hi ha una relació mútua entre incendi i temps, ja que a part de la situació meteorològica a gran escala dominant en aquells moments, el propi incendi genera les seves pròpies corrents turbulentes que, actuant des de la microescala, es superposen a la situació dominant.