En el l’informe de l’IPCC (2007) s’inclouen algunes conclusions sobre tendències observades així com les conseqüències que els escenaris futurs poden tenir sobre els riscos naturals, i, en particular, sobre aquells vinculats amb la precipitació, la temperatura i el temps sever. En termes generals les observacions apunten a un augment de les situacions extremes com sequeres, pluges fortes, onades de calor i ciclons tropicals. El mateix informe fa palès que no hi ha prou evidència que justifiqui canvis en els riscos de petita escala com poden ser els tornados, la pedra i calamarsa, els llamps i les tempestes de sorra.
El canvi climàtic serà determinant en les nevades ja que són un fenomen purament meteorològic. Unes temperatures mínimes més altes faran que el mantell nival es desplaci a cotes més elevades i es redueixi la seva superfície al conjunt del Pirineu. Segons recents estudis, és possible que es redueixi de manera important el gruix de la coberta nival i la seva durada als Pirineus encara que no als punts més alts. De tota manera i degut a que no s’esperen canvis significatius a la precipitació d’hivern als Pirineus, no es preveuen importants variacions en el nombre d’episodis allavosos de gran magnitud. Tanmateix, l’augment de temperatura pot fer que augmentin les onades de calor d’hivern el que si podria augmentar el perill d’allaus de neu humida.
Les esllavissades són un fenomen íntimament lligat a la precipitació i les pluges fortes. Això fa que els canvis en les pluges que contemplen els escenaris per a la Península Ibèrica condicionin l’ocurrència del fenomen. No és l’únic factor, però. Així, es poden establir els següents condicionants importants de la futura activitat de les esllavissades:
-
Augment de la irregularitat de les pluges i possible reducció de les pluges a l’hivern.
-
Augment de les temperatures (provocant un desplaçament en altitud de la vegetació i un augment del risc d’incendis, el que afecta al risc d’esllavisades).
-
Ascens moderat del nivell del mar.
En quant a les variacions en les precipitacions hi ha incertesa per la regió mediterrània. En tot cas, per l’absència de períodes humits de llarga durada, no es preveu un augment de noves grans esllavissades.
Sí que es preveu un increment de lliscaments superficials, corrents d’arrossegalls i despreniments. Aquest increment vindria produït per causes antròpiques i pels problemes que tindria la vegetació per a créixer i actuar com a estabilitzadora dels vessants.
Exemple d’esllavissada
Segons el Quart Informe del IPCC (IPCC, 2007), hi ha discrepàncies entre els diferents models. Tanmateix tot apunta a un augment dels extrems i un canvi de distribució espacial i temporal (augment de precipitacions en latituds altes i disminució en algunes regions subtropicals i Mediterrani). És probable que augmenti la irregularitat amb major nombre de sequeres i pluges fortes en diferents parts de la Terra, també a zones mediterrànies.
Alguns models climàtics indiquen que a llarg termini (2020-2100) es podria produir un increment en la freqüència dels aiguats, no obstant la incertesa és elevada. Les inundacions són un fenomen que no depèn exclusivament de la meteorologia i en el que, per tant, cal considerar altres factors involucrats.
En relació a aspectes climàtics, seran importants les variacions (augment/disminució) de les pluges fortes, sobretot les de l’estiu (responsables de les inundacions locals i sobtades) i les de la tardor (responsables d’inundacions més generalitzades). (Figura 1)
Figura 1. Evolució de les inundacions a Catalunya pel període 1901-2000. S’observa el major creixement a la zona costanera, degut sobre tot a un augment de vulnerabilitat i exposició (Font: Barnolas i Llasat, 2007)
Per tal de conèixer l’evolució futura de les tempestes caldria aprofundir en el coneixement de les situacions associades a temps sever. Actualment, però, no hi ha prou evidències que justifiquin canvis en aquest fenomen. En principi, sembla que un augment de temperatura produiria un augment de l’energia disponible pel desenvolupament de la convecció i dels cumulonimbus, i conseqüentment les tempestes. Tanmateix hi ha més factors meteorològics que desenvolupen un paper molt important i que fan que la resposta augment de temperatura-augment de tempestes no sigui lineal.
Un altre dificultat es la escassa disponibilitat de informació sobre tempestes i llamps disponible fins els darrers anys. De fet, el desenvolupament dels sistemes de detecció de llamps, ha marcat un canvi important en l’estudi d’aquest temàtica (Figura 2)
Figura 2. Mapa que mostra els llamps que van caure a terra el dia 2 d’agost de 2005, data en que es van enregistrar greus inundacions al Vallés, Barcelonés i Maresme. (Font: projecte FLASH, mapa de la XDDE del SMC)
La sequera (Figura 3) no és un risc purament meteorològic i requereix un tractament interdisciplinari que inclogui factors climàtics i d’altres com els embassaments, el rec, els hàbits de la població, etc. Els factors climàtics amb un paper més important són la precipitació i la temperatura, però la humitat i el vent també són importants quan es té present l’evapotranspiració i l’evaporació. Les estacions de primavera i tardor són les més importants a considerar pel que fa a la precipitació a Catalunya, però l’estiu ho és per la part d’evaporació i precipitació en els Pirineus, i el hivern pel que fa a precipitació en forma de neu.
En relació a les precipitacions, sembla que hi hauria una disminució de la precipitació total i potser més períodes secs. Aquesta disminució seria més marcada a la costa. També es produiria de manera més important a l’estiu, excepte als Pirineus on la disminució seria menys important. No obstant, amb les baixes variacions de pluviositat que es proposen pels Pirineus i Pre-Pirineus (especialment per l’estiu que és l’època on la precipitació és més important) és difícil predir un major dèficit pluviomètric, ja que els principals embassaments de Catalunya s’alimenten de les pluges a aquestes zones.
Figura 3. Fotografia del Pantà de Sau el gener de 2008 (Font: J.R. Rodríguez)